El monstre metàl·lic de sang elèctrica

Un vagó espera, es para el temps,
s'obra meticulosament la porta

i és allà al cristall el meu reflex
i dins del seu gran estomac
la meva ombra.

El vagó desperta pel timbre del seu propi avís,
(pèrfid i malintencionat)
tanca sense demana permís
i
el batec de l'ombra s'emporta.

Sona opac el meu últim crit

però la boca del metro ja s'ha empassat
(durant la meva curta estança)

l'aire pesant de la meva per   so       n               a.

Quintí Casals