Tot terreny

A Carles Puyol

Remolí de sang fura -estrident-
remolca davall les teves grenyes d'or
i la teva pell de tauró.
Fent ruletes pallareses, trencant
davanters centres, fotent els collons
damunt la taula... has fet créixer
una flor verge
sobre l'infèrtil terreny de joc.
Has escrit damunt l'aigua,
has fet d'or l'espardenya...
Oh! Carles, tòtem blaugrana, tot s'acaba;
mai pensàvem els culers que te n'aniries.

Avui et diem adéu, capità.
Avui ens reunim tots
-plegats i entristits-
sucumbits per la teva partida;
plorem una mica el més dèbils,
estrenyem les dents una mica els més forts:
tots plegats alcem les mans en un protocol estrany
i decidim moure-les d'esquerra a dreta
preparats -o no- per enyorar
com, vivaç, aixecaves tres copes d'Europa,
com, esvelt, treies el pit abans que la tècnica,
com, tenaç, lluitaves per a què en el futbol,
regne oligàrquic dominat pels estúpids,
hi regís per un moment
la teva rissada puresa.

Quintí Casals