El joc de les pells

[Blanc, groc, marró o negre,
és el joc de les pells.
Nascuts aquí o nascuts allà,
què més dóna si només apareixem?
Som el mes tràgic atzar
que viure o sobreviure decidirà,
el màgic joc de l'injust
d'aquells teixits que ens cobreixen.]

El joc de les pells
és el plaer que estigmatitza a aquells,
és la diversió d'haver tingut sort
i celebrar tenir una ombra diferent,
aparentment,
perquè totes les ombres són negres
i més encara, si a algú innocent discriminen.

[Un consell.]

Quan els hi donis la mà
no regalis cinc cèntims ni solidaritat,
estira'l-s'hi el braç, ajuda'ls a aixecar,
tot fent que els dos quedeu en horitzontal,
ningú es millor en aquest món,
ni ell és demanant a baix ni tu donant a dalt,
la millor igualtat, és obsequiar
amb una mica d'amor
perquè tots som fills d'aquesta casualitat immoral.

[El racisme és el producte de la ignorància,
de no voler saber res més que dels de casa,
racisme és entre tots, una desgràcia,
és quan l'home decideix estimar una pàtria
relegant les altres, és la seva cuirassa.
És trist veure com perden el temps en insultar
quan ells podrien vestir d'una altra raça.]

El joc de les pells,
procurem que sigui només un joc carnal.
Jugueu al llit en horitzontal, vertical o diagonal,
aquí us deixo decidir
perquè en l'amor i el sexe tots som iguals,
purs i salvatges animals.

Acaricia les pells,
tu podries ser un d'ells.

Quintí Casals