Mataró

Sentat entre gavines i merda,
sento crèixer el matí sobre la platja;
l'arena brilla, les botelles també. Els ulls
em criden, el cap no aterra. Sense voler
un dia vaig trencar la màquina, vaig perdre el nord...

i ara sóc aquí, deslligat de tot, deixant una altra
nit enrera: una altra nit sense endressar
tot alló que sempre havia volgut ser.

La gent em mira, sóc despullat i canto.
La gent em mira, i em pregunta "qué fas així?",
"no et fa vergonya ser com ets?"...

mentre el dia segueix creixent
entre merda i gavines.

Quintí Casals