1

una xispa de cel sobre la taula,
s'encenen tots els planetes en un foc
incomprensible
                     i ja no entenem res.

ara per ara només m'importa si em miren les noies,
si em donen 2 o 3 rals o si em puc emborratxar
en va

perquè les xispes segueixen llampejant
i el vent segueix bufant
i tot crema, i tot crema.

2

qui creu que les seves mans són certes,
balla amb la polla fora
una cançó de luis miguel

qui toca i afirma "oh, hauríem de fer això,
hauríem de fer alló", es beu la seva saliva
en l'imperatiu de l'estúpid present

perquè les xispes segueixen llampejant,
el vent segueix bufant

i jo cremo, i ells cremen

en el punt de la veritat
i la coma de l'infinit.

qcb