tinc una flor negra d'entre
les celles
que, dia rere dia, creix del meu
pit
als meus braços
i llisca, pobra tonta lava,
per la glacera dels teus ulls
i cremen les verges i bufen les cabres
i s'estreny la figa i explota, ben lluny,
d'entre els mars de
massachussetts

tinc una flor negra d'entre
les cames d'una
venus
que s'arrossega fins al sanglot de déu,
que busseja fins als ulls innocus dels més espavilats

i llavors gemega
i llavors gemega

les paraules volen i la flor bombeja
nova york crema i la flor bombeja

i llavors gemega
i llavors gemega

qui va manar al sol il·luminar els containers?
qui va manar als mosquits donar tombs

sobre la serpentina?

qcb